| 'Lli d''alemany', d''una originalitat i una fora que l''agermanen amb 'El tambor' de Gnter Grass, s una de les obres mestres que han construt la literatura alemanya posterior al nazisme. ?s tamb la primera obra de Lenz que es tradueix al catal?. 1943, en un poblet de l''extrem nord d''Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berln una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d''inf?ncia, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, s l''encarregat de fer-la complir. Davant la resistncia de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l''estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocaci tan poderosa com la de pintar: l''obedincia. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l''Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, s castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d''alemany els posa una redacci sobre el tema 'Les alegries del deure'. No s que s''hagi negat a escriure, s que el supera la massa de coses a dir. Siggi s''imposa una llarga temporada d''allament per tal d''escriure tot el que li evoca. I s una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessi, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d''amor i odi a la comunitat humana de qu s fill, all? a l''extrem d''una pennsula on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees. |
