| 'Totes i cadascuna de les frases sn exquisides.' - VultureRebecca Solnit mira enrere i rememora els seus anys de lluita i comproms. Recorda la seva joventut en un barri marginal de San Francisco, quan la violncia de gnere era habitual, i els seus anys de formaci com a escriptora i feminista, en una societat que excloa la veu de les dones en la vida cultural. I explora quines forces i quins camins la van ajudar a alliberar-se: la guia constant dels llibres, la comunitat gai, que renovava aleshores els models de gnere i famlia, i el seu descobriment dels vastos paisatges de l&apos,Oest americ?.'He voltat per l&apos,Oest americ?, he dormit en prats de muntanya, en deserts, al fons de congostos, a les ribes de grans rius del sud-oest i a l&apos,?rtic, he recorregut amb un vehicle llargues dist?ncies tota sola, he vagarejat de nit per moltes ciutats i alguns indrets rurals, m&apos,he ajuntat amb rebels, he bloquejat carrers, he conegut herois i herones, he escrit llibres, he encoratjat activistes, he trobat les amistats i les converses que somiava tenir quan era ms jove, sempre he defensat el que considerava important, he viscut prou temps per veure una srie de transformacions al llarg dels anys que eren esferedores si es tractava del canvi clim?tic i a vegades estimulants si es tractava de poltica cultural. D&apos,altra banda, puc dir sense por d&apos,equivocar- me que jo tamb estic ferida i formo part d&apos,una societat que malfereix tothom, i en particular les dones. |
