| On hi ha persones hi ha parla, perque la comunicacio es un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengues son productes naturals i son totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneitat s&apos,imposa sempre per la forca, i no podem tolerar la desaparicio de cap llengua. La perdua de diversitat linguistica que pateix l&apos,especie humana es contra natura, i reclama la mateixa urgencia d&apos,accio que tots els altres ecocidis. El 1996, amb l&apos,objectiu de combatre la injusticia que suposa el declivi i la mort de llengues, naixia la Declaracio Universal dels Drets Linguistics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigencies de la Declaracio adaptant-la a l&apos,estat actual del mon, que ara com ara te una idiosincrasia frenetica i demofobica que accentua i multiplica el perill en que es troba la diversitat linguistica. Es, doncs, una declaracio d&apos,intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la linguistica son cares de la mateixa moneda, i que tot linguicidi es un genocidi que cal no nomes condemnar, sino sobretot evitar. |
