: Carles Miret
: Belleses arbitràries
: Edicions Tres i Quatre, S. L.
: 9788416789153
: 1
: CHF 4.00
:
: Lyrik
: Catalan
Amb la voluntat de copsar el temps, la poesia de Miret s''eleva fins a l''extrem de crear imatges org?niques.?No s gens estrany, perqu el tr?nsit cap a la mort s?un dels motius principals de reflexi d''aquest llibre.?Una imatge?i l''altra aconsegueixen fer-nos visible el pas del temps i, amb aquest, tamb la presncia immanent de lamort. Miret no l''esquiva i en parla des de diferents vessants. Parla de la mort que ens ha precedit i sobre laqual s''ha construt la nostra vida quan parla de 'la terra de tots els nostres morts' que sn, al cap i a la fi, lesnostres arrels. Tamb parla de la mort com a absolut quan diu que aquell que s''endinsa en el mar i abandonala vida, ho fa perseguint 'la darrera apropiaci del buit.' I parla, en tercer lloc, d''una mort desdramatitzada ique s part intrnseca del viure en el cas dels 'Dos xiquets que juguen a la vora / de la t?pia del cementiri.'No pensssiu, per, que Miret s''oblidi de celebrar la vida. Ho fa i s''apropia del temps i en gaudeix en poemescom el que comena 'De menuda t''agradava menjar magranes...', un poema que mostra la joia de saber-seviu en un d''aquells instants que gaireb tot s''atura i el mn ens pertany.?Aquesta conjunci de la sal (de la vida) i el verb (que diu la vida) en els llavis explica molt com s la poesia deCarles Miret. Es tracta d''una poesia essencial i neta d''ornaments innecessaris que m''interessa perqu ajuda areflexionar. Amb Belleses arbitr?ries , Miret s capa de dirigir-nos la mirada a travs del 'Di?leg de la llumamb l''ombra' cap a all que importa, com en el bellssim penltim poema, on conflueixen en una sola cosa lavida gastada i la vida nova, els homes i les bsties, l''aliment i la bellesa...