| 'No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. Den? que he tornat s aix. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se&apos,m posi al davant em pregunto: M&apos,hauria ajudat a caminar, aquest?'Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus de dones deportades per haver participat en la resistncia al nazisme i que van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius. La que les fa parlar s Charlotte Delbo, una de les escriptores ms punyents del segle XX europeu, encara avui desconeguda del gran pblic. Les va anar a veure vint anys desprs de l&apos,alliberament per preguntar-los com era la vida. Ella tamb pren la paraula, sovint en forma de poema:'La ciutat estava plenad&apos,homes que jo no veiael desconegut que avanavaera desprs de tants anysel primer home que mirava.'D&apos,aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la seva personalitat inconfusible, n&apos,emergeix una reflexi rica, directa, trasbalsadora, clarivident, que t&apos,interpel?la i et modifica. |
