| L''Alba del vespre s la llum encesa de magentes i turqueses que fa que el cel adquireixi la transparncia del cristall quan el Sol s''acaba de pondre i les estrelles encara s''amaguen rere la claror. En aquest llibre Carles Duarte recorre a aquesta imatge per dir el goig i la ferida de ser amb poemes que expressen commogudament la seva manera, alhora lcida i vital,? d''entendre l''existncia i la seva conscincia profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa. A l''Alba del vespre sentim el batec de la terra, l''al del mar, esdevingut horitz, l''univers acollint-nos, explicant la nostra fragilitat, per tamb convidant-nos a transcendir els nostres propis lmits. |
