Quatre encerts dels Quatre Homes Justos…
I un repte personal
1. La mirada múrria de l’autor
Fixeu-vos en aquesta mirada. Diríeu que és un Oliver Twist amb sort, el nostre Edgard Wallace? És cert que els Freeman l’han adoptat amb tan sols nou dies de vida i que se l’estimen, tot i que el nano és un tràfec. Però quan a la trentena publiqui la seva primera novel·la els seus ulls murris n’hauran vistes ja de tots colors. Més enllà de la metàfora, amb dinou anys té a la retina el blau nit del venedor de diaris ambulant que ha estat. S’ha emmascarat alternativament de negre i de daurat a les impremtes on ha treballat. Coneix de prop el marró dels cuirs de la sabateria, el verd de la fàbrica d’impermeables. I ja no es traurà mai més del cap els grocs, els vermells, els grisos i els blancs de quan ha fet de cuiner per a la tripulació del vaixell, preparat l’argamassa del paleta, repartit la llet. Amb tan sols vint-i-quatre, ja havia conegut les atrocitats de la segona guerra Bòer en els trenta-sis mesos passats servint al Cos Sanitari Militar de Sud-àfrica. I ara, amb els vint-i-vuit acabats de fer, compta amb diversos reculls de poesia publicats i porta cinc anys en el món del periodisme, primer com a corresponsal de l’agència Reuters i del Daily Mail a Sud-àfrica, després com a fundador i director del Rand Daily Mail de Johannesburg. No us ho havia dit encara però som al 1903 i la seva primera filla acaba de morir sobtadament. Ofegats pels deutes, ell i la dona han decidit tornar-se’n a Londres per mirar d’eixugar-los i de refer-se.
Ell té la intenció de continuar treballant alDaily Mail, però es deleix per escriure una novel·la d’èxit. I s’hi llança. Rudyard Kipling, a Ciutat del Cap, l’hi ha animat i, ara que és a Londres, ha sentit que James Joyce elogiava la seva columna humorística alDaily Mail. El salt a la prosa li generarà detractors? I tant! Es diran Orwell, Trotski… Bah, és un liberal de pedra picada, ell, i, a més, està convençut que la trama de la sevaopera prima és molt potent. Deixarà ben clara aquesta seva determinació d’avui en l’autobiografia1 que escriurà dues dècades més tard: «estava decidit a fer-me un nom com a novel·lista amb ella, encara que aconseguir-ho em portés a la ruïna». La novel·la a la qual es refereix i que totes les editorials fins ara han rebutjat és la que teniu a les mans. És la vella cantarella de sempre i Wallace no es deixarà pas desanimar. Quedem-nos aquí, observant aquesta seva mirada múrria per darrera vegada perquè és la que planarà damunt les pàgines del thriller que esteu a punt de llegir.
2. L’autenticitat de les peces del trencaclosques
SiEls Quatre Homes Justos us atrapa com a mi al primer minut és perquè de seguida ens adonem que Wallace sap molt bé de què parla. Ens arriba l’autenticitat de cadascun dels elements del relat des de les primeres planes i valorem ja, sense posar-hi paraules, la «precisió inusual del detall, la seva innegable habilitat narrativa, el seu coneixement profund dels mètodes policíacs i de la psicologia criminal»2 que esmentarà anys més tardThe Oxford Companion to the Theatre. I ens deixem arrossegar pàgines enllà.
La lectura posterior de la seva autobiografia no farà sinó confirmar les nostres sospites. De qui aprèn l’accentcockney més genuí? Òbviament, havent-se criat al barri obrer de Greenwich, era la p
