: Edgar Wallace
: Els Quatre Homes Justos
: Editorial Clandestina/Crims.cat
: 9788419627711
: Biblioteca Clandestina
: 1
: CHF 7.80
:
: Krimis, Thriller, Spionage
: Catalan
: 195
: Wasserzeichen
: PC/MAC/eReader/Tablet
: ePUB
Sir Philip Ramon, el ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, és un home acostumat a sortir-se amb la seva. Tot canvia quan el seu projecte de llei per extradir presoners polítics entra en conflicte amb els interessos dels Quatre Homes Justos, un grup que actua al marge de la llei per castigar els poderosos corromputs pel sistema. El missatge és clar: si Ramon no atura el projecte abans d'una data determinada, el mataran. Els Quatre Homes Justos és el primer títol d'una sèrie protagonitzada pel grup homònim, pionera de la novel·la d'espies en una Europa de principis del segle XX marcada per les intrigues polítiques i el terrorisme. El llibre va ser un èxit de vendes gràcies a l'original estratègia publicitària de l'autor, que va prometre una recompensa a qui aconseguís desxifrar el misteri final. Presentem al lector la primera part de la novel·la, on els protagonistes actuen a contrarellotge per frenar un projecte de llei, exemple paradigmàtic de suspens.

Edgar Wallace (Greenwich, Anglaterra, 1875 - Beverly Hills, EUA, 1932) va ser un escriptor, periodista i guionista conegut per les seves novel·les d'espies. Fill il·legítim d'actors, va ser adoptat pels Freeman, una família de peixaters. Després de passar els anys de joventut fent feines diverses, es va apuntar a l'exèrcit, on va començar la seva carrera literària com a periodista i escrivint poemes. Autor prolífic, va escriure més de 170 novel·les. Va fer el salt a Hollywood adaptant algunes de les seves novel·les i fins i tot col·laborant en el guió de King Kong. Ara bé, va morir poc després, a l'edat de 56 anys, d'una complicació diabètica.

Quatre encerts dels Quatre Homes Justos…
I un repte personal


1. La mirada múrria de l’autor

Fixeu-vos en aquesta mirada. Diríeu que és un Oliver Twist amb sort, el nostre Edgard Wallace? És cert que els Freeman l’han adoptat amb tan sols nou dies de vida i que se l’estimen, tot i que el nano és un tràfec. Però quan a la trentena publiqui la seva primera novel·la els seus ulls murris n’hauran vistes ja de tots colors. Més enllà de la metàfora, amb dinou anys té a la retina el blau nit del venedor de diaris ambulant que ha estat. S’ha emmascarat alternativament de negre i de daurat a les impremtes on ha treballat. Coneix de prop el marró dels cuirs de la sabateria, el verd de la fàbrica d’impermeables. I ja no es traurà mai més del cap els grocs, els vermells, els grisos i els blancs de quan ha fet de cuiner per a la tripulació del vaixell, preparat l’argamassa del paleta, repartit la llet. Amb tan sols vint-i-quatre, ja havia conegut les atrocitats de la segona guerra Bòer en els trenta-sis mesos passats servint al Cos Sanitari Militar de Sud-àfrica. I ara, amb els vint-i-vuit acabats de fer, compta amb diversos reculls de poesia publicats i porta cinc anys en el món del periodisme, primer com a corresponsal de l’agència Reuters i del Daily Mail a Sud-àfrica, després com a fundador i director del Rand Daily Mail de Johannesburg. No us ho havia dit encara però som al 1903 i la seva primera filla acaba de morir sobtadament. Ofegats pels deutes, ell i la dona han decidit tornar-se’n a Londres per mirar d’eixugar-los i de refer-se.

Ell té la intenció de continuar treballant alDaily Mail, però es deleix per escriure una novel·la d’èxit. I s’hi llança. Rudyard Kipling, a Ciutat del Cap, l’hi ha animat i, ara que és a Londres, ha sentit que James Joyce elogiava la seva columna humorística alDaily Mail. El salt a la prosa li generarà detractors? I tant! Es diran Orwell, Trotski… Bah, és un liberal de pedra picada, ell, i, a més, està convençut que la trama de la sevaopera prima és molt potent. Deixarà ben clara aquesta seva determinació d’avui en l’autobiografia1 que escriurà dues dècades més tard: «estava decidit a fer-me un nom com a novel·lista amb ella, encara que aconseguir-ho em portés a la ruïna». La novel·la a la qual es refereix i que totes les editorials fins ara han rebutjat és la que teniu a les mans. És la vella cantarella de sempre i Wallace no es deixarà pas desanimar. Quedem-nos aquí, observant aquesta seva mirada múrria per darrera vegada perquè és la que planarà damunt les pàgines del thriller que esteu a punt de llegir.

2. L’autenticitat de les peces del trencaclosques

SiEls Quatre Homes Justos us atrapa com a mi al primer minut és perquè de seguida ens adonem que Wallace sap molt bé de què parla. Ens arriba l’autenticitat de cadascun dels elements del relat des de les primeres planes i valorem ja, sense posar-hi paraules, la «precisió inusual del detall, la seva innegable habilitat narrativa, el seu coneixement profund dels mètodes policíacs i de la psicologia criminal»2 que esmentarà anys més tardThe Oxford Companion to the Theatre. I ens deixem arrossegar pàgines enllà.

La lectura posterior de la seva autobiografia no farà sinó confirmar les nostres sospites. De qui aprèn l’accentcockney més genuí? Òbviament, havent-se criat al barri obrer de Greenwich, era la p