2
La dansa de la mort
Ahir, en alguna hora entre la tarda i la nit, va desaparèixer un nen de set anys al barri de Santa Magdalena de Doldellops, una població del Camp de Tarragona de poc més de vint-i-cinc mil habitants. Grups de veïns el van començar a buscar quan encara s’hi veia i han estat seguint carrers i camins inútilment durant tota la nit. Un sentiment de terror travessa la bona gent que encara pentina tossudament, ara amb el suport dels gossos i un helicòpter, carrers, cases, hortes, vinyes i descampats amb l’esperança, cada vegada més prima, que no li hagin fet cap mal.
Cap a la matinada, a l’Hort de les Ànimes, a tocar de l’ermita i parròquia de Santa Magdalena, dues dones han trobat el cos del capellà Bernat de Cruïlles, de 58 anys, brutalment assassinat. El santuari ha estat vandalitzat. Les imatges de les capelles tombades, els cortinatges arrencats, els calaixos i armaris de la sagristia abocats per terra en un cafarnaüm de roba, copes, patenes i setrills, mostren una violència extrema.
El cadàver del prevere estava completament nu. El cobria parcialment una tela de cotó blanc amb brodats i puntes, tenia els ulls rebentats i signes evidents d’estrangulament.
En principi no es pot afirmar ni negar que els dos successos siguin independents.
La policia ha fet acordonar el lloc. La sergent dels Mossos d’Esquadra Mirella Blasco es mor de son. Li han trucat que eren poc més de les cinc del matí i ahir, després d’una vesprada buscant el nen perdut per la zona del Fornàs, tancaven l’operatiu de la nit prop de la una amb la detenció d’un home que s’havia parapetat a la cuina de casa amb un ganivet i amenaçava de degollar els dos fills petits. Això és el que passa quan comencen les vacances i mitja plantilla ha de fer la feina com si hi fossin tots. A penes si ha dormit. Badalla. Però no s’ho ha pensat dues vegades quan ha sonat el telèfon. Hi hauria pogut enviar la caporal. O en Terreu. Però no ho ha fet. Li agrada el carrer, trepitjar la merda quotidiana. És per això que es va fer mossa d’esquadra. Encara li costa acceptar que, ara que és sergent, quan estiguin al complet haurà de tornar a fer feines de despatx i que es mirarà aquestes mogudes des de la distància. Amb això no hi comptava. Ella que només fa quatre dies era una agent rasa que es mamava les guàrdies, els torns de nit i les vigilàncies que no volia ningú. I que hi xalava.
La sergent es frega els ulls i arracona aquests pensaments. Han d’anar per feina.
La forense, la doctora Clara Brull, una dona prima d’una cinquantena d’anys, es mira el cos.
—Han tocat res les dones que l’han trobat?
—D
