Introducció

Segons la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit, UNACC, les cooperatives de crèdit «són entitats de crèdit i de dipòsit la funció de les quals és atendre les necessitats financeres dels seus socis, que són alhora socis i clients, i també de tercers. Tenen, per tant, un doble caràcter: són societats cooperatives i alhora són entitats financeres, i, com a tals, estan sotmeses a un marc normatiu idèntic al dels bancs privats i les caixes d’estalvis pel que fa a supervisió i a capacitat operativa, encara que amb les diferències derivades del seu caràcter cooperativista, com, per exemple, les restriccions quant a les seves operacions creditícies, que se centren fonamentalment en els socis».1

L’origen de les cooperatives de crèdit se situa en el crèdit rural. Alemanya té una llarga trajectòria en el crèdit cooperatiu des de mitjans del segleXIX i l’èxit de les seves institucions es va estendre a Itàlia, Àustria i els Països Baixos (GUINNANE, 2009, pàg. 91-94). A Espanya, les primeres experiències del crèdit cooperatiu espanyol, segons R. J. Palomo i C. Valor,2 daten del 1858. Aquell any es va constituir la Cooperativa dels Paperers de Bunyol, la qual, encara que no tenia un estatut jurídic de cooperativa de crèdit, ho era de fet. El 1865 es va crear el Manantial de Créditos a Madrid, que es coneix com la primera cooperativa de crèdit pròpiament dita. Posteriorment, se’n van formar d’altres que estaven regulades segons la normativa del 1869, una llei d’escassa vigència que va liberalitzar la creació de bancs d’emissió. Pel que sembla, la influència alemanya és clara a Espanya i a començaments del segleXX van sorgir les primeres caixes rurals. El 1926 hi havia a Espanya més de 500 caixes rurals; no obstant això, va ser a finals dels anys cinquanta i durant els seixanta quan el sector de caixes rurals i caixes populars i professionals es va revitalitzar.

La història de la Caixa d’Enginyers és la història d’una cooperativa de crèdit constituïda el 1967 i concebuda per donar servei al col·lectiu professional dels enginyers industrials de Catalunya. Avui, l’entitat representa una de les institucions financeres més sòlides i solvents del sistema financer espanyol; la seva expansió territorial, encara que incipient, modesta i prudent, s’ha accelerat en els últims anys i el prestigi que té és certament unànime. Així mateix, fruit d’aquest creixement sostingut i temperat que caracteritza