A PALAFRUGELL, INFÀNCIA
I JOVENTUT

INFANTESA

Un campanar inacabat va emparar el meu naixement. De la mà de la senyora Victòria, llevadora eficient, vaig arribar un dilluns al matí, al voltant de les nou, un cinc de setembre de 1932. Sembla ser que el diumenge el part ja s’insinuava, si bé finalment no va ser així i va aguantar fins al dilluns al matí. Aquest retard va permetre al meu pare assistir, la tarda del diumenge, al partit de futbol del Casal on jugaven el Palafrugell i el Barça.

Vaig ser molt ben rebut, sobretot per ser el primer fill de la nissaga Suñer Casadevall. En aquells moments, a Palafrugell, hi havia uns sis mil habitants i no tenia res a veure amb com és ara. Les notícies, un nou nadó, corrien ràpidament, com era normal en un poble petit. El telèfon hi va fer el seu paper, n’hi havia pocs i depenien d’una centraleta manual portada per la família Tauler. Alguns vilatans amb telèfon es van assabentar del meu naixement d’aquesta manera: «Saps, a can Suñer han tingut un noi».

També els clients que venien a la farmàcia se’ls deia la bona nova. La pregunta immediata en tots el casos era: «Quin nom li posareu?». Aquí no hi havia dubte, estava establerta una alternança a la família, l’avi es deia Frederic i aquest és el nom que tocava. Per la seva part, les meves ties Suñer (Lluïsa i Maria), les dues solteres, també van ser portaveus satisfetes de la notícia i pel barri van anar quasi casa per casa. De can Santaló fuster, passant per can Salvi de l’oli fins a la botiga de les germanes Prats del carrer Major. Després va venir el tomb pel carrer Cavallers a can Pascasio, el barber Gou, una parenta de l’Escala que vivia on hi ha ara la perfumeria Frigolé i cap a casa la cosina Catarineta, parenta llunyana, muller del metge Peya.

El meu pare, satisfet de la nova, havent dinat, com tenia costum, va anar a prendre cafè al Mercantil. Esperava rebre les felicitacions dels components de la tertúlia de la tarda. La reunió la formaven industrials surers, professionals, empleats qualificats de la industria i càrrecs municipals.

Un petit incís sobre la família: el meu avi, Frederic Suñer, es casà amb Isabel Jofra. Van tenir cinc fills, del quals només en quedaven tres: el meu pare Enric i dues germanes, la Lluïsa i la Maria. Un noi, en Ricard, i un noia, l’Empar, havien mort joves.

La nissaga Suñer ve de Gaüses, poble del Baix Empordà agregat al municipi de Vilopriu. A Ga